ARTISTES QUE HEM VIST

Cabosanroque és una parella d'artistes sonors (Laia Torrents i Roger Aixut) que neix com a número col·lectiu musical en el 2001 a Barcelona. El treball del grup s'ha desenvolupat al voltant de la construcció de màquines musicals i l'exploració de les seves capacitats expressives i emotives.

Amb seu a Barcelona, ​​Aloma Lafontana és una artista d'escultura portàtil que viatja d'una banda a l'altra entre l'interior i l'exterior del cos femení. Aquestes sensacions es materialitzen mitjançant adorns de moda escultòrics, objectes adaptats al cos que realcen artificialment alguns dels seus atributs naturals. També parlen de temes com la sobreabundància i la relació entre creació i consciència ambiental.

És coreògrafa, és graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i actualment treballa amb el cos. Interessada en la creació des de múltiples disciplines, exploradistintes formes de coreografies i maneres de coreografiar; en moviment, per escrit, a través d'imatges, sons, amb música pop. En els seus projectes personals hi ha un fort interès per allò íntim, l'amor, la identitat, el desig i la vulnerabilitat.

És performer i creadora. La seva pràctica busca investigar els límits de la performativitat. El seu imaginari es troba a mig camí entre les arts plàstiques i les arts del cos. Enten el cos com un element d’attrezzo que construeix (juntament amb els altres elements) una plàstica “fake” de l’escena. Combina la seva carrera en solitari amb la col·laboració en diversos projectes com a intèrpret i directora artística. Des del 2015 forma part del Col·lectiu Las Huecas. S'ha format com a intèrpret a l’Institut del Teatre i ha cursat estudis de performance a la Universitat de Hèlsinki, actualment cursa el seu últim any del màster en estudis comparatius de Literatura Art i Pensament a la UPF.

Lorena Izquierdo és una vocalista, intèrpret i poeta de València

A les seves peces explora diferents conceptes a través del cos, la veu, el llenguatge poètic, el so, l'espai i el temps. El seu enfocament es defineix per l'embolic dels mitjans artístics i la relació inusual que construeix amb els objectes quotidians. Junts constitueixen un art interrelacionat que anomena poesia d'acció.